Assenyalem-los! (solidaritat vs. caritat)

Atònit llegeixo en un post a Facebook que “Messi financia la investigación de cáncer infantil en Vall d’Hebron”. Obro l’enllaç del diari esportiu en qüestió i l’entrada de la notícia segueix “El compromiso de Leo Messi con los niños es innegociable…” (Sport; 15-2-2016). Qui em coneix sap que el meu interès pel futbol és nul i per tant no estic al corrent de l’actualitat futbolística. Tot i així, m’ha anat arribant que Lionel Messi porta un bon temps lidiant amb la justícia per una sèrie de pressumptes delictes de frau a hisenda, és a dir contra totes i tots nosaltres. Sembla que el judici està previst pel maig.

Primer. Em pregunto si socialment ens mereixen la mateixa consideració els i les “pressumptes estafadores” segons l’àmbit d’on provenen: A un càrrec polític que estigui emmerdat per “pressumptes” delictes fiscals que –gosés– fer un acte de caritat, se li dedicaria una notícia tant edulcorada com la que ens explica la debilitat benefactora del futbolista amb els infants malalts? Jo diria que no.

Segon. És una actitud absolutament rebutjable no tributar el què toca, bàsicament quant l’individu en qüestió (si el maig el jutge acaba confiramant la sospita) no seria un aturat ni un precari mileurista que es cola al metro. És un personatge que cobra diversos milions d’euros anuals, és a dir més de mil cops el què seria un salari normal per la majoria de gent. I és precisament del què paguem entre totes i tots d’on surt el pressupost per pagar la pensió de la iaia o una educació i una sanitat públiques que ens atenen perquè som persones i no perquè som clients.

Tercer. Em resultaria inversemblant que algú li agraís a en Pepito haver pagat l’IVA de la compra del seu cotxe nou, perquè així ajuda a sufragar la sanitat pública. No, senzillament era el què havia de fer. Però sí que s’espera que s’agraeixi i es valori el fet de “donar” uns diners per alguna bona causa (oh! gràcies!)… només cal tornar a veure l’abjecta notícia del Sport.

Aquestes dues situacions serien, per mi, il·lustratives per entendre què és “solidaritat” i què és “caritat”. És solidari que algú que paga el què li toca lluiti perquè qui (entre totes hem escollit) gestioni bé el què és de tots. És solidari pagar el què toca i paral·lelament oposar-se a la dinamitació de l’Estat del benestar i treballar per enfortir-lo. La solidaritat és horitzontal. La caritat és molt útil quan cal rentar la imatge i fer semblar exactament el contrari del què s’és, aconseguint que després que a un li escupin a la cara, encara li volguem donar les gràcies. Perquè la caritat és vertical. En aquest punt val la pena recordar el nivell de burla cap a la ciutadania que representen suposades notícies com: “Messi ha vuelto a sumar una nueva acción solidaria en una iniciativa para luchar contra el cáncer infantil” (La Vanguardia; 15-2-2016). Doncs bé, el sou a una doctora durant un any al Vall d’Hebron és la súper gran acció benèfica del multimilionari blau i grana acusat d’estafar-nos 4.000.000 d’€, i és “notícia”. Brutal.

Per tant, crec que hem de dir-ho tants cops com calgui, estafar milions a hisenda i després anar corrents a “donar” xavalla per a infants malalts és un exercici de cinisme fastigós. Molt representatiu de què és, i de per què serveix la caritat, però que no té res a veure amb la solidaritat.